Més de les meves dèries

2017-10-10

Com més m'apropo cap allà, més lluny em sento d'aquí. Tristesa infinita.

La injustícia fa mal.
Les males arts també.
Però davant de la veritat, entre gent adulta, les mentides es delaten soles.

És trist adonar-te, que les mentides dels que manen, són veritats per a molts.
No anem pas bé!

NO ANEM PAS BÉ!

Això és España, aquesta que tant ens estima, i ens vol lligats de mans i peus, no fos cas que anant per lliure prenguéssim mal. Sort que tinc La Mussara a prop de casa. Segons he sentit dir, allí el lloguer és gratis i està gairebé a tocar de la porta que dóna pas al més enllà. Ens ho haurem de pensar bé. Mentrestant, ommmmmm, ommmmmm...

Compte! Viure rodejat d'analfabets emocionals, se't pot menjar la vida.
Sobretot si els lligams són forts.😨

Ahir, caminant pel carrer, vaig fixar-me en un home que parlava amb el seu gos. Era evident que l'home es pensava que el gos l'entenia. En arribar a casa els ho vaig explicar a les meves dues gatetes, la Julieta i la Mixeta Puzle, i totes tres ens vam fer un fart de riure.

- Quan el meu cos vesteixi parracs, només tu sabràs veure la meva bellesa, dipositada allà on únicament s'albiren els colors de l'ànima. Ho sé, i em fa feliç!

- El pensament que entapissi l'ànima pot ser lliure o esclau, noble o mesquí. Potser ni una cosa ni una altra. Tal vegada una mica de tot plegat. Redreçar-lo, si cal, serà tot un repte.


- Si la brúxola del temps ignores, perdràs el nord. Mala peça al teler!

- "La bellesa és veritat, la veritat, bellesa..." deia el poeta John Keats. Però, i que no és pas veritat la realitat que a voltes ve acompanyada de trets més propers a la lletgesa que a la bellesa...? Que no és veritat el dolor, que no es veu, però fa mal...?"  Fragment de la novel.la: L'ALLARGADA OMBRA D'UNA PERVERSIÓ.

- De vegades, el bé i el mal, només estan separats per una lleugera i fràgil línia. En alguna ocasió, directa o indirectament, d'una manera o altra, hem pogut constatar que als Jutjats no sempre s'imparteix la justícia, allí només s'apliquen les lleis, fetes pels legisladors, interpretades per un jutge o magistrat. I no sempre són lleis justes. Ni els jutges o magistrats són déu. Ni de bon tros!

- La meva inspiració em ve, majoritàriament, d'observar, d'escoltar, de prendre apunts... I a partir d'aquí deixo anar la imaginació. La creativitat es recrea també amb polsims de memòria involuntària. Tot, regat amb una presa de distància entre els personatges i jo. Això em permet crear perfils de tota mena: lascius, maltractadors, perversos, assassins, espirituals, honestos, lleials... 

© Maria Carme Poblet