Més de les meves dèries

2018-04-30

Vaig començar a escriure no fa massa anys; primer ho feia d'esma, atropelladament, deixant-me portar... Fins que la meva ment racional prengué consciència que l'escriptura, per a mi, era tot un bàlsam guaridor i benèfic, i des de llavors que no paro. I ja no ho faig d'esma, ni atropelladament, però em segueixo deixant portar. Benvinguda escriptura! Tot un medicament sense efectes secundaris.

El temps passa, algú decideix donar-te un premi, una editorial et publica el llibre... I et passen coses bones, algunes no ho són tant: acabo d'entrar, molt de puntetes, en un camp minat d'egocentrismes i enveges. Res, m'enretiro, això no és per a mi, i segueixo escrivint, i escrivint. I em segueixen passant coses bones... Coses senzilles i naturals.

El millor de tot, malgrat que pugui semblar contradictori a primer cop d'ull: aquesta fotografia d'en Maties, amb el meu llibre a la mà, i la seva mirada blava que ho diu tot..., i que transmet una gran força regeneradora capaç d'omplir mig univers. I el seu missatge privat, que em va emocionar de dalt a baix, donant-me les gràcies. Feia tan de temps que no en sabia res d'en Maties... Les gràcies te les he de donar jo, benvolgut Maties, per la teva generositat de triar el meu llibre i saber gaudir amb cada un dels personatges. Això, i saber que aquesta lectura, va contribuir a allunyar els moments durs que suposen passar per una químio, mentre anaves avançant en la lectura i et deixaves atrapar per les històries dels diferents personatges de la novel•la.

Que algun dels meus llibres arribin a mans de persones amb la teva sensibilitat i se'l sàpiguen fer seu, no té preu.

MATIES, ALLÀ ON SIGUIS, GRÀCIES INFINITES!

Com més m'apropo cap allà, més lluny em sento d'aquí. Tristesa infinita.

La injustícia fa mal.
Les males arts també.
Però davant de la veritat, entre gent adulta, les mentides es delaten soles.

És trist adonar-te, que les mentides dels que manen, són veritats per a molts.
No anem pas bé!

NO ANEM PAS BÉ!

Això és España, aquesta que tant ens estima, i ens vol lligats de mans i peus, no fos cas que anant per lliure prenguéssim mal. Sort que tinc La Mussara a prop de casa. Segons he sentit dir, allí el lloguer és gratis i està gairebé a tocar de la porta que dóna pas al més enllà. Ens ho haurem de pensar bé. Mentrestant, ommmmmm, ommmmmm...

Compte! Viure rodejat d'analfabets emocionals, se't pot menjar la vida.
Sobretot si els lligams són forts.😨

Ahir, caminant pel carrer, vaig fixar-me en un home que parlava amb el seu gos. Era evident que l'home es pensava que el gos l'entenia. En arribar a casa els ho vaig explicar a les meves dues gatetes, la Julieta i la Mixeta Puzle, i totes tres ens vam fer un fart de riure.

- Quan el meu cos vesteixi parracs, només tu sabràs veure la meva bellesa, dipositada allà on únicament s'albiren els colors de l'ànima. Ho sé, i em fa feliç!

- El pensament que entapissi l'ànima pot ser lliure o esclau, noble o mesquí. Potser ni una cosa ni una altra. Tal vegada una mica de tot plegat. Redreçar-lo, si cal, serà tot un repte.


- Si la brúxola del temps ignores, perdràs el nord. Mala peça al teler!

- "La bellesa és veritat, la veritat, bellesa..." deia el poeta John Keats. Però, i que no és pas veritat la realitat que a voltes ve acompanyada de trets més propers a la lletgesa que a la bellesa...? Que no és veritat el dolor, que no es veu, però fa mal...?"  Fragment de la novel.la: L'ALLARGADA OMBRA D'UNA PERVERSIÓ.

- De vegades, el bé i el mal, només estan separats per una lleugera i fràgil línia. En alguna ocasió, directa o indirectament, d'una manera o altra, hem pogut constatar que als Jutjats no sempre s'imparteix la justícia, allí només s'apliquen les lleis, fetes pels legisladors, interpretades per un jutge o magistrat. I no sempre són lleis justes. Ni els jutges o magistrats són déu. Ni de bon tros!

- La meva inspiració em ve, majoritàriament, d'observar, d'escoltar, de prendre apunts... I a partir d'aquí deixo anar la imaginació. La creativitat es recrea també amb polsims de memòria involuntària. Tot, regat amb una presa de distància entre els personatges i jo. Això em permet crear perfils de tota mena: lascius, maltractadors, perversos, assassins, espirituals, honestos, lleials... 

© Maria Carme Poblet