Les meves dèries

2018-04-19

S'APROPA SANT JORDI

Dia d'abril flairant a roses.
A primavera.
A germanor...?
Ai senyor! No sé jo...

Abril, de llibres.
I més llibres.
I encara més.
I més...

Abril, d'autors.
I més autors.
I encara més.
I més...

Alguns, només són mediàtics.
N`hi ha que són bons autors.
Molts signaran llibres a dojo.
Siguin bons o mals autors.

Alguns s'enduran la glòria.
D'altres, potser, una decepció.
I Sant Jordi, amb sa benevolència,
ens implorarà paciència,
fins que arribin temps millors.


TOT PASSA

Passa la vida...

Remor de ganivets

I enganys.

Mots nocius.

Esquerps.

Menyspreables...

Dol a l'ànima.

Ràfegues de llibertat.

Ben ancorades a la pell.

Volen lluny, molt lluny...

Pregoneres de noves vides.


El temps

El temps llisca de pressa.

Bo i dolent, mai s'atura.

Talment, com el vol de cent ocells,

que emigren... Vés a saber on.

Assaborim, doncs, els dies bons,

les hores, els minuts...

Assaborim-los,

abans no es capbussin dins les profunditats de la nit.


L'ànima

Et reconec a l'altra banda del mirall,

i, malgrat l'abismal distància,

entre el dia i la nit,

l'aquí i l'allà,

el sol i la lluna,

el sí i el no...

La meva ànima

et sent profundament.

Et pensa.

Et somia...

Fi

Riu avall plora l'albada.

Cel endins,

els records s'hi amaguen.

Tots ells ben emmirallats

dins el juganer espill de l'aigua.

Mentre, amb un llençol de llum,

vaig cercant la teva mirada.

Pseudoamor

Quan un amor deserti, fugitiu de si mateix.

Ni et flagel·lis la ment.

Ni posis passeres.

Ni esperis retorn.

Car l'amor d'aquesta mena sol ser eteri.

Com aire.

Com fum.

Com vent de tramuntana.

Pot ser terriblement fràgil.

Com tu.

Com jo.

Com ploma d'au.

I també pot ser traïdor.

Com un botxí.

Com la mort.

Com un devastador tsunami.

Miratge

Núvols i arbres

copulant en harmonia.

Bell miratge.

Al bell mig de la tardor

Blancs els cabells.

Temperada la mirada.
Records de tota una vida,

fugissera i mutable.

Pensaments d'hivern.
De primavera.
D'estiu...

Solituds de tardor.

Enveja declarada
a la primavera
i a l'estiu...

Remors de tardor.

Llàgrimes que llisquen

com perles transparents,

omplen de guspires
la tardor del meu cos.

Enyorances

Un fil del teu alè,

amarat de silenci,

de menta i romaní,

s'ha escolat dins la nit,

per una escletxa de la vida...

I m'ha embruixat l'ànima.

La nit és clara.

La lluna m'esguarda.

El temps no s'atura.

I es fon entre els núvols.

Però tu no hi ets...

Tan sols la senalla

de records i enyorances.

Solitud

Remoreja l'ombra

amb disfressa d'àngel,

quan a la nit espia.

La calma ofega!



© Maria Carme Poblet