Hola, sóc la Maria Carme Poblet

Escriptora

Benvingut/da al meu racó online. Aquí hi trobareu tots els meus llibres publicats, i alguna cosa més. Gràcies per passar per aquí!

ENTREGA DEL XXI PREMI DE NARRATIVA RIBERA D'EBRE
ENTREGA DEL XXI PREMI DE NARRATIVA RIBERA D'EBRE
XXI PREMI DE NARRATIVA RIBERA D'EBRE
XXI PREMI DE NARRATIVA RIBERA D'EBRE
XXI PREMI DE NARRATIVA RIBERA D'EBRE
XXI PREMI DE NARRATIVA RIBERA D'EBRE

ELS MEUS LLIBRES

PLUJA SOBRE TERRA MOLLA

XXXIè PREMI DE NARRATIVA RIBERA D'EBRE

SINOPSI: Una novel·la estructurada en trenta-cinc capítols curts. L'eix que la vertebra, està entre el diari que narra la història d'amor, en temps de guerra, de la Montserrat, una adolescent de 16 anys amb un jove brigadista belga, de 20 anys, i per altra part, la història de la Neus, la seva néta, una jove i atractiva pintora amb una crisi existencial de cavall, que a partir del diari que li ha deixat la seva àvia s'assabenta de coses que fins ara desconeixia, que la sorprenen molt i que li proporcionaran noves realitats de vida, i alhora, noves eines per afrontar el futur. Les crisis, força presents als nostres dies, si un les sap aprofitar bé, poden ser bones oportunitats, per a prendre consciència i provocar canvis regeneradors. El rerefons d'aquesta novel·la va una mica per aquí.

Per entendre millor la psicologia dels personatges, l'autora ha volgut mostrar també les llums i les ombres dels personatges més significatius que es mouen al voltant de la Neus: en Marcos, l'amant de la Neus, un atractiu i seductor aristòcrata; la dona de l'aristòcrata, amargada per les sospites; la Meritxell, la millor amiga de la Neus, víctima d'una insatisfacció crònica; els tiets de la Neus, aferrats a un matrimoni que no s'aguanta per enlloc. I entremig de tot plegat, un estrany assassinat. Finalment s'obren noves perspectives de futur, nous camins, noves formes de vida, la descoberta de l'amor...

EL

BRIGADISTA OLVIDADO

Traducción de la novela: "PLUJA SOBRE TERRA MOLLA", galardonada con el XXXI PREMIO DE NARRATIVA RIBERA D'EBRE, edición actualizada, a cargo de MARIA CARME POBLET, autora de la novela.


TRETZE RELATS DE VERTIGEN

Tretze relats que no deixaran indiferent al lector. Tretze relats, de gèneres diferents, però tots de vertigen. Alguns d'ells, ens mostren, com sovint, certs comportaments d'agressivitat psíquica, admesos per a molts amb una més que evident normalitat, solen anar carregats de terribles i vertiginoses arrels, que poden dur a la perdició, a qui ho viu amb la fragilitat del dèbil i el patiment de l'indefens. Tretze relats que van de la més pura ficció creativa al realisme més colpidor. Amb tota una varietat de personatges: ficticis, menys ficticis, alguns fins i tot molt reals; cadascun d'ells, amb la seva història i particular manera de ser, intentaran sortejar, a la seva manera, els diferents obstacles presents durant el seu trajecte vital. La seva manera d'encarar-s'hi serà la que finalment marcarà el gènere narratiu, que pot anar del gris, al negre, i en alguna ocasió, passant pel blanc més vertiginós.

L'ALLARGADA OMBRA D'UNA PERVERSIÓ

Sinopsi: Any 1917. Una família de l'alta burgesia catalana propietaris d'una important fàbrica de teixits; una desvalguda noia sortida d'un orfenat per anar a servir a casa dels senyors Panadella, i tot gràcies a les últimes voluntats del vell senyor Panadella; una vídua Panadella, rancuniosa i sibil·lina; un jove hereu Panadella, turmentat per un terrible i inhòspit passat; una jove senyora de Panadella, colrada en l'art de l'esposa complaent; l'oncle de París i la seva part més fosca i libidinosa... Són els personatges principals que, junt amb altres personatges més secundaris, van teixint tota una teranyina d'afers i esdeveniments que es van succeint de manera trepidant en el transcurs de tota la novel·la, dins el marc d'una 1a guerra mundial, ben propera, malgrat la neutralitat d'Espanya, les grans desigualtats socials que propicien una sagnant confrontació entre sindicats i patrons, la pandèmia de la grip, amb una enorme mortaldat... Els fets es van succeint dins aquest context, amb la noia sortida d'un orfenat com a protagonista principal, que, mancada d'arrels pròpies que li aportin un sentiment de pertinença, camina per la vida observant-ho tot, imitant, olorant... I tot, perquè vol deixar de sentir-se estranyament diferent. El seu recorregut la portarà pels camins del dolor més amarg, però també per la descoberta de l'amor més sublim, l'estima, l'amistat... Farà cap a l'Alemanya d'un sanguinari Hitler, i de retorn es trobarà amb una Barcelona cruelment maltractada pels bombarders alemanys; els mateixos que van portar la desolació a la seva família. Nous esdeveniments l'obligaran a aprendre a viure de nou, encara que de manera força diferent. Ho ha de fer per ella i per la seva filleta petita... I per la promesa feta a algú molt estimat.

La segona part de la novel·la transcorre de mitjans dels anys 50 fins a l'any 1971. Un Seminari en un petit poblet de l'interior amb molts capellans; un nodrit grup de joves estudiants per a capellà... En aquest context, apareixen nous personatges que endinsaran al lector cap a una manera de viure, centrada en un entorn rural, dins la segona i tercera dècada d'una dura postguerra, fins a anar a entroncar amb els personatges supervivents de la primera part de la novel·la, a mesura que va avançant la història, per acabar amb un desenllaç final. La perversió, junt amb els abusos de poder de tota mena, són la més fefaent prova de la força destructiva del mal...

Mandrós!

Geperut!

Inútil!

Sí. Mandrós, geperut, inútil, malalt, desnonat...

Qui et pot estimar...?

Això, qui...?

Any 1928

Mil nou-cents vint-i-vuit. Aquest fou l'any d'uns fets terriblement dramàtics i sagnants, que feren trontollar tot Catalunya i se'n feren ressò la premsa de bona part de l'Estat espanyol, i també de l'estranger. Una data: 19 de maig de 1928, un dissabte fosc i tenebrós, que marcà un abans i un després a la vida de cadascun dels habitants d'aquell petit llogaret, poblat per poc més de quaranta persones: la Pobla de Ferran, un lloc carregat d'història, que antigament fou un recinte emmurallat a recer del Castell de Ferran, del qual només se'n conserva una torre de planta quadrada. Es troba a un km de Passanant, situat a l'extrem nord-oriental de La Conca de Barberà. Un entorn de tradició rural, com tota la Conca de Barberà i les comarques properes. Un conjunt de poblets petits, de gent senzilla i treballadora, on tothom es coneixia i ningú desconfiava de ningú. Prova d'això era que durant el dia les portalades de les cases es deixaven sempre obertes, sense cap mena de recel, i la quitxalla del poble campava al seu aire pels tombants propers, o fins i tot, de vegades llunyans, de casa seva. En aquell entorn estaven segurs. Allí no hi havia ni robatoris, ni els perills de la gran ciutat. En aquelles contrades la quotidianitat era la pròpia de qualsevol població agrícola de l'època. El treball al camp ho supeditava tot: els horaris, els costums, les relacions, les converses...; tot es movia dins aquests paràmetres tan ben definits. El rellotge tenia un ús força relatiu. Els pagesos en tenien prou guiant-se per la claror diürna. Podríem dir que eren grans experts desxifrant el grau de variació de les ombres en relació a la posició que es trobava el sol, d'aquesta manera sabien l'hora i el moment del dia en què es trobaven, i que tot plegat els marcava la durada del jorn de treball.

Jornalers i propietaris; quan el sol sortia partien cap a la finca, alguns a peu, altres en carro o a cavall de la mula o el ruc. Un cop allí, s'hi passaven tot el dia, només descansaven per fer les menjades: esmorzar, i també dinar, que alguns se'l preparaven ells mateixos, dins un cobert o a recer d'un arbre; a d'altres els hi portava la dona, o bé un fill quan no era a escola, o la mare, o fins i tot una veïna, si es donava el cas; entre ells hi havia una certa germanor i s'ajudaven els uns als altres. En arribar la primavera, donat que el dia s'allargava més, també s'hi berenava. Així doncs, el treball al camp sovint era dur i llarg, començava de matinada, en despuntar el dia, i finalitzava quan el sol fugia engolit per la grisor de la vesprada. Si el tipus de feina era més fatigosa, les parades acostumaven a sovintejar més; les aprofitaven per a beure un trago d'aigua del càntir, o reposar una estoneta.

El passat hivern, sortosament, les glaçades no feren acte de presència a cap dels racons d'aquelles contrades; tanmateix, la primavera, fou força abundosa en pluges, això possibilitarà que a l'estiu la collita de cereals sigui més abundant que la d'altres anys, donat que l'alçada que llavors tenien ja era força considerable. Els pagesos estaven contents perquè, tot i que tindran molta feina a arrencar les males herbes, que han crescut al mateix ritme que el sembrat, serà una feina que al final de tot els proporcionarà uns bons guanys. Tot sovint es paraven a contemplar satisfets el color daurat de les espigues, que era força magnètic quan els rajos de sol les abraçava. Poc es podien imaginar llavors la crueltat del destí que els aguaitava.

Vols comprar-ne algun?